La penúltima sessió va posar el focus en l'impacte del turisme massiu a les ciutats i els seus habitants.

Les IV Jornades d'Habitatge debaten la gentrificació

Les IV Jornades d'Habitatge debaten la gentrificacióLa penúltima sessió de les IV Jornades d’Habitatge que organitza el Consell Insular aquest mes de novembre van posar el focus ahir divendres en l’impacte del turisme massiu a les ciutats i els seus habitants. A la sala de Ca n’Oliver de Maó, la consellera de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge, Cristina Gómez Estévez, va introduir les accions que ha realitzat el Consell en el marc del Pla Insular d’Habitatge.

En aquest sentit, l’arquitecta Roser Román responsable del projecte “Re-habilitar Maó» va demanar per què s’ignora el problema de l’habitatge buit a ciutats com Maó i a Espanya en general, a diferència del que passa a la resta d’Europa, on sí es legisla i es gestiona l’estoc d’habitatges buits. Román assenyalà que per fer sostenible i habitable una ciutat és imprescindible afrontar el problema de l’abandonament de cases i, com a dada significativa, va recordar que els darrers immobles buits que s’han reformat fa poc al centre històric de Maó no s’han destinat a habitatge, sinó a franquícies de moda i hotels d’interior. L’arquitecta va defensar que “protegir no és abandonar” i va demandar a l’administració pública més flexibilitat perquè no s’impedeixi actuar sobre un bé immoble només pel fet d’estar protegit.




Tot seguit, els participants a les jornades van poder posar en pràctica el taller de generació d'idees que el Consell Insular, a través de la consultora Kuorum, ha engegat per millorar l’accés a l’habitatge. Matias Nso, responsable de l’empresa, va dirigir l’activitat, que es basava en quatre àmbits de treball (econòmic, social, assistencial i cultural) per identificar almenys dues causes de l’exclusió residencial en cada una de les àrees.

Dins el bloc centrat en el turisme i la sostenibilitat, l’arquitecte Carlos Hernández Pezzi va reflexionar sobre com construir una ciutat inclusiva en un entorn de turisme massiu. De fet, des de l’inici de la crisi l’any 2008, el turisme s’ha convertit en un fenomen massiu que, a través de la gentrificació, ha expulsat els habitants a la perifèria de les ciutats. En relació a Menorca, Pezzi va comentar que l’impacte de la gentrificació és major a Ciutadella que a Maó i va incidir en la importància de conèixer quina és la taxa de retorn del turisme a l’illa, és a dir, saber quin benefici s’obté per cada euro invertit, per així determinar si l’illa necessita rebre més visitants. La conclusió de l’arquitecte és que hi ha una rendició general de les autoritats espanyoles davant el turisme massiu.

Per la seva banda, el gerent de Turisme de Barcelona, Sergi Marí, presentà el Pla Estràtegic de Turisme 2020 que la ciutat ha posat en marxa. El turisme no és la única, però sí la principal causa del problema de l’habitatge a Barcelona, indicà Marí, per tant el pla contempla una zonificació que limita l’allotjament turístic a les zones més saturades. A més s’ha triplicat el nombre d’inspectors que controlen els anuncis d’apartaments il·legals, el que ha permès també precintar 2.000 d’aquests apartaments i posar centenars de multes. També han arribat a un acord amb la principal plataforma online de lloguer turístic, AirBnb. El pla de turisme de Barcelona insisteix també en la responsabilitat tant de visitants com de ciutadans, a través de mecanismes que permeten als veïns denunciar els apartament il·legals i als turistes verificar si l’allotjament que volen llogar disposa del nombre de registre obligatori. Segons Marí, la turismofòbia que acaba per destruir un destí és la del turista que no troba una ciutat autèntica, sinó un parc temàtic. Així, Barcelona aposta per expandir la càrrega turística a un territori més ampli i no demonitzar el turisme, sinó regular-lo.

Finalment, la tanda del matí la va tancar Fernando de Juana Aranzana, responsable del Anillo Verde de Vitòria-Gasteiz, qui va presentar aquesta zona verda amb més de 800 hectàrees que es va desenvolupar fa 25 anys per donar una solució integradora als espais naturals degradats que rodejaven la ciutat. De Juana explicà que els ciutadans es van fer seves aquestes zones tan bon punt es van rehabilitar, el que va contribuir a paralitzar el seu deteriorament.

Ja pel capvespre, l’arquitecta i urbanista Adriana Ciocoletto va obrir el bloc dedicat a la ciutat des d’altres perspectives aportant la visió feminista i explicant l’impacte que ha tingut el rol de gènere en la planificació urbana moderna, un model basat en la lògica de la productivitat, principalment masculina. La perspectiva feminista cerca amb l’urbanisme una ciutat pensada per a les persones invertint les prioritats, posant la vida i les necessitats dels ciutadans en el centre de la planificació.

La perspectiva de la infància la va aportar la geògrafa Marta Román, qui lamentà que les ciutats hagin expulsat als fillets del carrer. Roman va destacar que la falta d’autonomia dels fillets a la ciutat actual és un problema greu però invisible i que, a més es percep l’autonomia infantil com una negligència o una raresa. Així, defensà la recuperació de l’espai públic com a escenari d’allò col·lectiu.

La jornada va acabar amb Paloma Rodríguez i Baudi Lozano, membres de la cooperativa Trabensol, un model de cohousing sènior que es desenvolupa a un poble petit de Madrid, Torremocha de Jarama. Trabensol va néixer com una opció d’habitatge per a la tercera edat diferent a les tradicionals residències i ara compta amb 80 persones que comparteixen un edifici de 54 apartaments.

Les IV Jornades d’Habitatge es clausuraran divendres de la setmana que ve al Cercle Artístic de Ciutadella dedicant la sessió a la nova bombolla immobiliària del lloguer.