El projecte té per objectiu regenerar energèticament 3 mil habitatges privats tot mobilitzant un mínim de 44 milions d’euros en 36 mesos a les illes

El Consell de Menorca i els Ajuntaments de Palma i Eivissa presenten a la Comissió Europea el projecte “Regenerate Illes Balears”

El Consell de Menorca i els Ajuntaments de Palma i Eivissa presenten a la Comissió Europea el projecte “Regenerate Illes Balears”El projecte té per objectiu regenerar energèticament 3 mil habitatges privats tot mobilitzant un mínim de 44 milions d’euros en 36 mesos a les illes

La consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell de Menorca, Cristina Gómez, la regidora de l’àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, regidor d’Habitatge de l’Ajuntament d’Eivissa, Aitor Morrás, han presentat en una roda de premsa conjunta en streaming el projecte “Regenerate Illes Balears”.

En concret, les tres administracions han presentat un projecte conjunt a la convocatòria de la Comissió Europea per tal de dissenyar i implantar un programa a les Illes Balears que incentivi la inversió en el parc d'habitatges privat que millori la seva eficiència. L'objectiu és regenerar més de 3.000 habitatges amb projectes ecosostenibles, tot mobilitzant una inversió aproximada de 44 milions d’euros en quatre anys.

Com ha explicat la consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local, Cristina Gómez: «Es tracta d’un projecte ambiciós, que persegueix innovar en el sector de la construcció i facilitar la rehabilitació energètica del parc d’habitatges privat, amb la novetat de poder arribar als perfils més vulnerables, accions que ens encaminen cap a una illa més eco-sostenible, un territori descarbonitzat i una societat més inclusiva».

La gran novetat d’aquesta proposta és que fins ara s’ha fet feina en l’àmbit públic però no en el privat, un fet imprescindible per complir amb els objectius de descarbonització de les ciutats. Cal recordar que el sector residencial consumeix el 40 % de l’energia i emet el 36% de les emissions CO2 a la UE. D’acord amb els certificats energètics dels edificis existents, el 97 % dels immobles d’Europa són ineficients, per la qual cosa afecten tant al medi ambient com la salut, el benestar i la productivitat dels ciutadans europeus que romanen el 90 % del temps en interiors.

“A més de reduir el consum energètic i les emissions de CO2, amb aquest projecte també s’aconsegueix incrementar el confort, la qualitat de vida i la salut de la ciutadania, un fet que l’actual crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha evidenciat necessari. Lluitam contra la pobresa energètica de la població més vulnerable i posam en joc un motor econòmic que s’estima que crei uns 19 llocs de feina per a cada milió d’euros invertits. D’aquesta manera també es converteix en un element de desestacionalització del turisme”, ha dit la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de Palma, Neus Truyol.

Així, doncs, per pal·liar aquest consum ineficient, s’aposta per les següents línies de feina:

1. Oferir assistència i acompanyament als ciutadans: tècnica, social i legal per executar una renovació d’habitatge correctament, que inclou la formació als professionals, l’atenció a la ciutadania, l’assistència tècnica, etc. L’objectiu és estimular la demanda de projectes abordant les necessitats de la ciutadania i acompanyant-la en la presa de decisions.

2. Oferir finançament privat assequible i accessible per a tothom: això permetrà un desenvolupament adequat dels projectes que s’han de realitzar. Es finançarà el 100 % de l’obra per avançat, cosa que ho farà accessible i a llarg termini per a tots els ciutadans, també els que es troben en situació de vulnerabilitat o pobresa energètica.

3. Possibilitar un “Fons Social de Garantia” públic: que complementi l’oberta de finançament privada, només oferida a aquells estrats de la població més vulnerables socioeconòmicament. L’objectiu és evitar l’exclusió dels sectors més vulnerables en la transició energètica, tot reduint el risc de les operacions amb col·laboració de l’administració pública, i augmentant l’impacte social del programa.

Amb aquests tres elements i la col·laboració activa de l’administració pública, el model EuroPACE és capaç de generar la confiança necessària per promocionar la regeneració urbana i desbloquejar (incentivar) el mercat, maximitzant l’impacte social, econòmic i mediambiental.

Segons ha expressat el regidor de Mobilitat, Habitatge, i Promoció Econòmica, Aitor Morrás 'amb la rehabilitació d'habitatges al municipi d'Eivissa es pretén cobrir una sèrie de debilitats que actualment es dóna i que té tant la societat com el parc d'habitatges a la ciutat i, més encara en la situació d'afecció de la COVID19. És per això que és necessari la inversió pública en aquest sentit, fet que permetrà lluitar contra la pobresa energètica millorant la comoditat i sanitat als habitatges i reactivar econòmicament i generar de llocs de feina'.

Menorca

A Menorca, el programa preveu renovar 1500 habitatges durant els pròxims quatre anys (fins al 2025), i arribar a l’11% del total previst per les tres administracions impulsores. Al setè any, es pretén arribar als 3.500 habitatges.

L’impacte previst amb aquesta actuació suposa reduir la factura elèctrica en 5,7 milions d’euros en energia i 1,07 milions d’euros en renovables (faltaria marcar quina és la unitat) durant els primers cinc anys i en 4’7 milions de kgCO2 les emissions reduïdes (l’equivalent a 3.099 tn CO2/any, o el que és igual, al consum de 294 cotxes, siguent 1 cotxe equivalent a 10.541 kg CO2/any).

També s’estima que el projecte pugui crear 18 llocs fixos de feina directes i indirectes per cada milió d’euros mobilitzat (seguint el càlcul europeu per cada milió d’euros mobilitzats en rehabilitació energètica).


Conceptes claus del projecte

-Finançar la promoció i impuls de la rehabilitació del parc residencial privat, i implementar el model EuroPACE a Balears.

-La subvenció cobreix fins al 100 per cent dels costos de personal, viatges, contractacions de serveis i subcontractacions de tasques.

-La subvenció està subjecta al compromís per part del Consell Insular de la recerca a través de l’oficina tècnica de projectes en inversió d’obres eco-sostenibles en edificació privada necessaris per mobilitzar el capital suficient (almenys 15 vegades l’import de la subvenció rebuda) al seu territori.

-La resolució per part de la comissió sol tardar 4 mesos: se sabran els resultats devers el gener del 2021. Aleshores s’obre un període de 3 o 4 mesos de negociació entre les parts que acaba amb la firma del contracte amb la CE i l’acord privat entre els socis del projecte.

- La consultora europea GNE serà l’encarregada de cercar finançament privat per poder oferir a les comunitats de veïns per a la renovació energètica dels seus habitatges.

-Els fons de l’instrument provindran d’inversors que compleixin amb un criteri eco-social i mediambiental molt alineats amb els objectius del projecte.

-La col·laboració público-privada es cristal·litza en la creació d’un Ens Gestor, responsable de la finestreta única.


El Consell Insular de Menorca, soci codissenyador del programa a Balears

El Consell Insular de Menorca és soci col·laborador juntament amb els ajuntaments de Palma i d’Eivissa, i de l’entitat GNE per al desenvolupament d’aquest programa a les Balears, tot oferint una oficina tècnica- una finestreta única- al ciutadà i sent l’àmbit geogràfic d’actuació tota l’illa de Menorca.

Aquest projecte, destinat a aconseguir una subvenció per part dels fons Europeus, es gestionarà des del departament d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local liderat per la consellera Cristina Gómez i el departament de Reserva de la Biosfera, liderat per la consellera Maite Salord.

L’entitat GNE és una consultora europea que ha participat en casos d’èxit en projectes similars a Olot i Bilbao. Seria l’encarregada de cercar finançament privat que es pugui oferir a les comunitats de veïns per a la renovació energètica dels seus edificis.

Aquest projecte es troba en la línia de feina de la institució insular d’un model d’Illa sostenible, declarada per l’UNESCO Reserva de la Biosfera fa més de vint i cinc anys , que des de la legislatura passada compta amb un Pla d’Acció de la Reserva de la Biosfera i que recentment, ha estat anomenada Illa Pilot d’Agenda Urbana.

La proposta d’adaptar un programa EuroPACE a les illes té com a objectiu incentivar el mercat de la regeneració urbana, amb la finalitat de contribuir en la descarbonització de les illes i complint, a la vegada, amb els compromisos adquirits amb la UE en matèria d’inversions.

“Menorca ja ha fet passes demostrant aquest compromís amb la redacció i aprovació de l'Estratègia Menorca 2030 i de les DEM-e ( Directrius Estratègiques de Menorca en l’ àmbit energètic) per continuar la lluita contra el canvi climàtic, amb l’aprovació i redacció d’altres plans estratègics i amb diverses actuacions a carrers, instal·lacions i mobiliari dels nostres pobles i ciutats», ha compartit la consellera Gómez.

Maó, 23 de setembre del 2020